Avui em ve de gust fer un homenatge a dos, per mi, grans fenòmens de la música catalana del moment: Roger Mas, magistral i solemne, i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, moderna i sorprenent.
No em puc estar d'explicar com vaig conèixer la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Tinc el mal costum de no apagar la ràdio abans d'anar a dormir. I, en horaris infumables, a en Jordi Margarit no se li acudeix res més que posar sardanes "on air" a partir de les 6 del matí. M'imagino que ho fa perquè té l'esperança que en alguna plaça dels Països Catalans algun grup de borratxos en balli mentre esmorzen. Doncs pel voltant d'aquesta hora van sonar unes nadales precioses a ritme de berra que no em van deixar aclucar l'ull. Aquestes versions, modernes i interessants, són de la cobla que avui us presento:
Per altra banda, tenim l'incombustible Roger Mas. Amb el seu to solemne i melodies magistrals.
Finalment, el que em convida avui de parlar d'aquests dos artistes. Una conjunció que no passa desaparcebuda per ningú. Una cobla que acompanya a ritme de tible, flabiol i tamborí a Roger Mas.
Feu bondage.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
i el més important, a ritme de tible! :-P
ResponElimina