Salvat-Papasseit per Ovidi

Referents. L'intangible etern. L'interpretació portada al límit. La guitarra implacable. Textos inapel·lables, incapaços d'apagar-se mai i d'imprescindible tendresa.

Com un tren, conduït amb senzillesa per Toti Soler i Ovidi Montllor, que ens porta a la vila de Joan Salvat-Papasseit.



En triaré sols un. Perquè segur que ha fos més d'un cor.

Dóna'm la mà
de Joan Salvat-Papasseit

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.