És millor veure-ho en un vídeo:
divendres, 25 de maig del 2012
Talk Box
Us vull presentar un dispositiu que permet crear uns efectes sonors molt xulos a partir del so generat per un instrument. Aquest efecte és molt utilitzat amb teclats i guitarres. La gràcia està en que el Talk Box emula a un "instrument parlant". Això ho aconsegueixen amb un tub que t'has de posar a la boca. A partir d'aquest tub, la teva boca és un instrument més que depenent de com la moguis tindrà un afecte o un altre.
dimarts, 15 de maig del 2012
Chirp generation on Matlab
Les següents línies de codi generen una chirp des que fa un escombrat de freqüència des de freq_inicial (Hz) fins a freq_final (Hz) i dura els segons que li posem a duration.
--
The following code generates a chirp from freq_inicial (Hz) to freq_final (Hz). The length of the signal in seconds is defined by duration.
%PARAMETERS DEFINITION
fs=44100;
duration=5;
freq_inicial=0;
freq_final=22000;
%CHIRP GENERATION
t=0:1/fs:(duration-1/fs);
y=chirp(t,freq_inicial,duration,freq_final);
%FREQUENCE REPRESENTATION
N=length(y);
a=abs(fft(y,N));
increment=1/N;
F=0:increment:1-increment;
f=F*fs; figure;
plot(f,a);
--
The following code generates a chirp from freq_inicial (Hz) to freq_final (Hz). The length of the signal in seconds is defined by duration.
%PARAMETERS DEFINITION
fs=44100;
duration=5;
freq_inicial=0;
freq_final=22000;
%CHIRP GENERATION
t=0:1/fs:(duration-1/fs);
y=chirp(t,freq_inicial,duration,freq_final);
%FREQUENCE REPRESENTATION
N=length(y);
a=abs(fft(y,N));
increment=1/N;
F=0:increment:1-increment;
f=F*fs; figure;
plot(f,a);
dimecres, 9 de maig del 2012
dilluns, 7 de maig del 2012
diumenge, 29 d’abril del 2012
Allisador sense retard temporal amb Matlab
Aquesta funció és molt útil per a fer un allisat d'un senyal que té molt soroll. Especialment amb aplicacions que no requereixen d'un processat a temps real, ja que primer recorre el senyal d'esquerre a dreta fent la mitjana del senyal amb el nombre de mostres definit per la variable "numero_punts_allisador" i després recorre el senyal de dreta a esquerre corregint el retard temporal introduït per qualsevol funció d'allisat.
senyal_allisat=filtfilt(ones(numero_punts_allisador,1),numero_punts_allisador,senyal);
senyal_allisat=filtfilt(ones(numero_punts_allisador,1),numero_punts_allisador,senyal);
dimarts, 17 d’abril del 2012
Repsol YPF és dels argentins
La crisi obre un nou paradigma: una altra manera de fer les coses. La crisi és una excusa per a canviar el sistema econòmic. Sota el paraigües de la crisi econòmica els governs europeus, seguint el que dicten els grans lobbys econòmics, practiquen la austeritat i fan efectiu un desmantellament definitiu de l'estat del benestar. Els serveis bàsics es veuen brutalment retallats: la sanitat i l'educació en són la joia de la corona.
L'altre cara de la moneda la veiem a Amèrica del Sud. Mentre aquí veiem com ens privatitzen els serveis amb copagaments, a Argentina nacionalitzen YPF. Aquí els governs de dretes fan dels serveis públics un nyap perquè l'alternativa privada tingui un mercat més ampli (veure notícia), a Argentina decideixen tenir un control dels seus propis recursos naturals.
Nacionalitzar una empresa d'interès estratègic nacional és absolutament legítim. I no només és que sigui legítim, sinò que és necessari. No pot ser que els recursos naturals d'un país estiguin a les mans d'una elit econòmica; han d'estar a disposició de la ciutadania.
Estic fart de sentir com els mitjans de comunicació es dediquen a fer-nos classes d'economia i moralitat. Els "mass media" no ens heu d'explicar el que és correcte o moral, ja que el vostre criteri és absolutament interessat. Fixeu-vos amb la següent imatge.

Es pot veure clarament que alguns membres dels consells d'administració dels principals accionistes espanyols de Repsol YPF formen part del consell d'administració del Grup PRISA que és el propietari del diari El País.
Ja n'hi ha prou que des dels mitjans de comunicació es criminalitzi als països d'Amèrica del Sud que no tenen por i decideixen plantar cara als mercats. Plantar-los cara significa mirar pel bé comú de la població i no dir "amén" al que els hi va bé a les seves butxaques; encara que això signifiqui un aïllament econòmic com el que patirà Argentina desprès d'haver nacionalitzat YPF.
A Argentina són valents i han trobat la seva sortida a la crisi. Nosaltres, a què esperem?
L'altre cara de la moneda la veiem a Amèrica del Sud. Mentre aquí veiem com ens privatitzen els serveis amb copagaments, a Argentina nacionalitzen YPF. Aquí els governs de dretes fan dels serveis públics un nyap perquè l'alternativa privada tingui un mercat més ampli (veure notícia), a Argentina decideixen tenir un control dels seus propis recursos naturals.
Nacionalitzar una empresa d'interès estratègic nacional és absolutament legítim. I no només és que sigui legítim, sinò que és necessari. No pot ser que els recursos naturals d'un país estiguin a les mans d'una elit econòmica; han d'estar a disposició de la ciutadania.
Estic fart de sentir com els mitjans de comunicació es dediquen a fer-nos classes d'economia i moralitat. Els "mass media" no ens heu d'explicar el que és correcte o moral, ja que el vostre criteri és absolutament interessat. Fixeu-vos amb la següent imatge.

Es pot veure clarament que alguns membres dels consells d'administració dels principals accionistes espanyols de Repsol YPF formen part del consell d'administració del Grup PRISA que és el propietari del diari El País.
Ja n'hi ha prou que des dels mitjans de comunicació es criminalitzi als països d'Amèrica del Sud que no tenen por i decideixen plantar cara als mercats. Plantar-los cara significa mirar pel bé comú de la població i no dir "amén" al que els hi va bé a les seves butxaques; encara que això signifiqui un aïllament econòmic com el que patirà Argentina desprès d'haver nacionalitzat YPF.
A Argentina són valents i han trobat la seva sortida a la crisi. Nosaltres, a què esperem?
diumenge, 8 d’abril del 2012
El Nardo d'Olot
Avui poso a disposició de tots els garrotxins i garrotxines la cançó del Nardo. A partir d'ara aquest himne ja està transcrit a Internet. D'aquí uns anys els historiadors podràn fer-se una idea de com era la cultura popular de la comarca de la Terra Aspra. Així doncs, us deixo l'homenatge fet a en Soy (+info)!
Entre rosas y azucenas,
en Olot nació un torero,
son sus pases primorosos,
dados con garbo y salero.
El Nardo tiene por nombre;
torero de gran valor,
su capa al desplegarse
parece una roja flor.
Tu semblante nos fascina
cuando entras a matar
y al ver tus manoletillas
todos hemus de cantar:
Torero de gran tronío
estampa de matador,
el Nardo tiene por nombre,
torero ya tiene Olot.
Tu hermanu pla nus fascina,
cuando entra en un bar
i al hacer el birracrusis
todos hemus de cantar:
Pequeñu i exuridu
estampa de bebedor
el nardo tiene un hermanu
el mayor globus d'Olot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
